Mola dels quatre termes

Les tres creus

La Mola dels quatre termes o mola d'estat és el punt més elevat del terme municipal de Montblanc a 1117,7 metres sobre el nivell del mar. Aquest és un dels punts més elevats, singulars i emblemàtics de les muntanyes de Prades. Aquesta mola, juntament amb d'altres com la Roquerola o del Paulet són molt característiques a la zona. Al paisatge d'aquestes muntanyes combina altiplans assinglerats amb fondes Valls. En el nostre terme, aquests altiplans els denominem els plans (Sant Joan, de la Vila, del Serè...) que conformen aquesta zona plana de la part superior, una vegada superat el desnivell inicial. Quan parlem d'altiplans assinglerats, fa referència a les moles. Finalment, trobem les característiques Valls, com la de Lladrons o el Brugent.

Tot plegat ho podem resumir com a relleu tabular.

L'aixeta de la mola

La Mola d'estat es troba en un replà de saldó rogenc suspès al buit. Les cingleres de gresos volten per tots els cantons de la mola excepte per la banda de llevant. El to vermellós contrasta amb els verds del pi rojals i dels prats com de gespa natural que hi creixen.

En una de les roques de saldó que miren a la vall del Brugent hi trobem una singular cisterna amb una aixeta que permet recollir l'aigua de la pluja.

La forma més fàcil d'arribar és a partir del GR-171 que des de Rojals es dirigeix als Cogullons i enfila fins el Clot del llop, a pocs metres d'arribar a la mola. Per bé que aquest no té pèrdua, ja que segueix les marques del GR, trobem altres camins, amb menor desnivell cap al coll de la mola.

El nom de Mola dels quatre termes prové que uns 300 metres a llevant abans d'arribar a aquest punt, prop del punt geodèsic, trobem la zona on limiten els termes de Prades, Vimbodí i Poblet, Mont-Ral i Montblanc (abans del 1940, Rojals).

Mola dels quatre termes

Com ja he dit, aquesta mola també és coneguda com a mola d'Estat, ja que es deu als temps en què l’Estat va comprar aquestes terres per agregar-les a les del bosc de Poblet per dur a terme la repoblació forestal d’aquestes terres iniciada l’any 1903.

La quarta creu afegida recentment

Finalment, aquest punt també és conegut com les Tres Creus, ja que hi trobem tres creus metàl·liques. Una primera creu es troba en memòria dels germans Estivill que havien mort a la guerra civil, una segona creu representa a l'excursionista tarragoní Alfons Miquel. La tercera creu, central, es troba en record a mossèn Pau Queralt, rector de l'església Sant Miquel de Montblanc assassinat al mas de Mateu, proper a la zona, en la injustificada persecució de religiosos de la revolució del 1936. Mossèn Pau Queralt va ser assassinat el 2 d'agost de 1936. En les darreres setmanes algú ha col·locat una quarta creu, prop de les tres anteriors.

Fa un parell d'anys una de les tres creus es va desenganxar pel mal estat, però per sort va ser trobada per un parell d'excursionistes montblanquins. La creu va ser restaurada i aquell mateix any, dins el marc del Correllengua, es va fer una excursió a la zona amb les tres creus, de nou, al seu lloc.

Aquesta àrea és un punt singular a les muntanyes de Prades, pas obligat per excursionistes i nombroses activitats com l'anomenat Correllengua o, per exemple en sortides de clubs excursionistes o en excursió d'entitats i associacions.

Vall de Castellfollit

Si especulem sobre els noms, probablement el més antic i, per tant, original, seria el dels quatre termes, ja que tan el d'estat com de les tres creus parlem de temps posteriors.

Des de la mola dels quatre termes trobem unes vistes excepcionals sobre la mola de la Roquerola, la Brugent, amb l'altiplà dels Motllars al fons, la població de Mont-Ral, Capafonts i, amb dies serens, el mar mediterrani. Des de l'altre costat veurem la capçalera del barranc de Castellfollit, i al fons, podem identificar el tossal de la Baltasana. En aquest espai, no només veiem bona part de les muntanyes de Prades i el mar mediterrani, sinó que fins hi tot la vista se'ns allarga cap a altres serres prelitorals, Els Ports i, fins hi tot els cims blancs del Pirineu.

En el següent vídeo podrem veure les vistes des de la mola a la banda del riu Brugent i fins a veure el mar a l'horitzó.

Roca de la foguerada, mirador de Sant Joan

Ara que ens trobem en vigílies de Sant Joan, al nostre poble és sinònim, per a molts, de celebració a l'ermita que duu al mateix nom.

Des del 1416 hi ha documentació de l'emblemàtica ermita montblanquina per la presència de la princesa Elionor d'Urgell, per bé que molt probablement anteriorment ja trobéssim la presència de l'ermita, motiu pel qual, la princesa catalana es va exiliar en aquest espai ja conegut.

Un dels espais més singulars d'aquest espai és el mirador des del qual es tenen unes impressionants vistes a la Conca de Barberà, en bona part de les poblacions: Montblanc, Barberà, Pira, Espluga de F., Sarral, Blancafort, Solivella, La Guàrdia... A més, en dies clars es poden veure serres tan destacables com Montserrat i el Pirineu amb els cims ben blancs. Un mapa ens ajudarà a conèixer l'entorn que ens rodeja.

Canvi de senyera a les vigílies de Nadal

En aquest mateix mirador hi trobem una senyera, símbol de la nostra nació i dels nostres anhels de llibertat. De fet, aquesta ermita sempre s'ha relacionat amb el catalanismes per haver, potser , acollit la princesa catalana. Aquesta senyera, es canvia dues vegades l'any, per la diada de Sant Joan amb el cant dels Segadors i el dissabte abans de Nadal.

També podrem trobar un llibre on podrem escriure allò que voldrem, amb la comarca de fons per una millor inspiració.

L'arranjament d'aquest espai, així com els canvis de senyera són gelosament realitzat pels ermitans de Sant Joan, els zeladors de l'ermita i l'entorn.

Aquest mirador, el trobem en una roca de saldó de color vermellós. Aquesta roca, és la mateixa que fa de pared i sostre de l'ermita que s'allarga fins aquest punt. Aquesta roca és coneguda com a Roca de la Foguerada ja que des de temps antic a la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Aquesta tradició encara s'ha mantingut fins avui, per bé que enlloc d'encendre una foguera s'il·lumina tota l'ermita.

Roca de la foguerada

Així doncs, aquesta revetlla de Sant Joan fixeu-vos com s'il·lumina l'ermita i, si l'endemà hi pugeu, quan contempleu les vistes del mirador compteu amb la història que es desprèn de la Roca foguerada, l'ermita i aquest envejable entorn.

Ruta pels voltants de la Ginesta (i II)

Seguim la ruta que vaig presentar en l'anterior entrada al voltants de la Ginesta, concretament a la cova del Calobre. Si seguim al camí oposat del que venim tornant a passar per per la mina d'aigua, el camí seguirà serpejant pel sender amb una pujada més pronunciada. En aquesta zona trobarem altres coves, on destacarà la del Siroll, ja que passarem per ella mateixa. Per trobar-la només caldrà seguir el camí en un punt en que es pot continuar recte o fer un gir pronunciat a la dreta, triarem aquesta segona opció. L'entrada d'aquesta cova té una alçada de 6 metres i una amplada de 1'5 metres que donen pas a una amplia galeria. La sala presenta diferents galeries als costats, però de mida massa petita com per entrar-hi. En aquesta cova s'hi ha trobat un penjoll de pedra treballada.

Entrada cova del Siroll

Prop d'aquest cova trobarem també la cova de l'Enric i una mica en direcció nord la cova alta, totes de molt difícil accés.

Tanmateix, seguirem pel sender on sortirem al camí de les aigües. Abans, però, encara veurem un altre espai molt singular.

Cova del Siroll

Aquest indret es troba en molt mal estat, per això seria bo de no anar sols per evitar ensurts.

Just al sortir del senderó arribarem al camí de les aigües que ens duria al Mas d'en Llord girant a l'esquerra o a la Coma i Montblanc a la dreta. Si seguim recte des d'on venim ens podem endinsar a un bosquet. Si anem seguint uns senderons mig perduts que es situen al peu dels singles podrem trobar el racó de l'hospital.

Aquesta cova de formació en blocs calcaris de grans dimensions. Es pot accedir a la cova per diferents orificis. Aquest espai es va utilitzar com a corral fins als anys 30 del segle passat. En aquest espai es van trobar fragments de sílex, un punxó de coure, punxons d'os, penjolls de terracuita, denes de collar i ceràmica a mà amb decoració. En altres galeries encara es podrien trobar altres restes desconegudes.

Tota aquesta àrea es troba en una zona boscosa als peus d'una serra coneguda com el Racó de l'Hospital a la coma de l'Alandò. de la que s'han després varis blocs de roques de grans dimensions.

Com veieu és un recorregut curt, amb un desnivell acceptable on podem veure diverses coves i abrics. En aquesta ruta, a més de conèixer el bonic espai de la ginesta, també podem visitar tres coves, les dues primeres de fàcil accés, on podem veure l'enorme història d'aquestes contrades, des de 55000 anys enrere, fins a l'actualitat, des d'elements funeraris, passant per corrals i, actualment, per rutes excursionistes.

Ruta pels voltants de la Ginesta (I)

Avui us proposo la primera ruta d'aquest bloc per una zona propera i amb nombrosos elements interessants.

Per iniciar anirem fins el mas de la Ginesta. Per arribar-hi, agafarem l'avinguda Manel Ribé i continuarem cap a la residència agafant el camí de La Canal i després d'uns revolts amb pujada pronunciada ens trobarem dalt de la Coma a 485msnm, on tindrem bones vistes de Montblanc, serra de Miramar i part de la comarca. Seguirem per la baixada i a uns 250 metres agafarem un sender a mà dreta que si anem seguint ens portarà fins a una petita bifurcació on trobarem un senyal que ens indica que ens trobem en un terreny particular i seguirem pel caminet de la dreta que ens durà fins al mas de la Ginesta.

Mas de la Ginesta

Annex al mas, trobem una font que duu al mateix nom del mas, tot hi que antigament era coneguda com a font del Xarpa. Aquesta font té un cabal força important, d'uns 5l/min que brolla tot lliscant del sostre d'un gran bloc en forme de romboide, aleshores és conduïda fins a sota el mas on brolla per broc de ferro i és recollida per una arqueta fins a una bassa.

Mina d'on prové la font de la Ginesta

Font de la Ginesta o d'en Xarpa

L'aigua és molt bona i fresca i, a més, s'hi suma un espai força arrenjat i bonic amb alzines i pins que harmonitzen l'espai on s'hi observen unes boniques vistes en direcció a la Vall.

Després de beure aigua ben fresca i disfrutar d'aquest indret agafarem un caminet que surt prop del mas i que mica en mica va pujant. En aquest espai trobarem una mina d'aigua i algunes coves que amaguen força història.

Si anem seguin aquest sender trobarem un punt moll d'aigua que prové d'una mina natural tapiada amb una porta de ferro. Aquesta mina és una galeria subterània, horitzontal per on es recull l'aigua que es conduirà a la font de la ginesta (imatge anterior).

Si seguim en direcció sud est, pel costat del bloc en forma de romboide arribarem a la Cova baixa o del Calobre formada en blocs de calcària.

Cova baixa o del Calobre

Té una entrada d'uns 3 metres de llarg per 1,5 d'ample.

En aquesta cova es van trobar de 4 destrals de pedra, un fragment de pedra pulida, 3 petxines, 5 putxons 14 peces de sílex divers, 1 vas ceràmic, 1 gerro, 15 fragments de sílex, 35fragments de ceràmic, 1 fragment de broc quadrat, fragments de molí de mà i un crani amb incisions

Cova baixa amb la font al fons

Justament la trobada d'aquest crani ha fet que el nom del calobre provingui de cadàver. A més, el fet de trobar-s'hi el crani fa pensar en el possible ús sepulcral de la cavitat.

Les restes daten d'uns 5500 anys d'antiguitat. A més, per una escletxa de la roca sempre hi goteja aigua i forma un petit toll que forma una font coneguda com a font de la cova del calobre.

La Tossa (i III)

Barranc de la Tossa (març 2013)

Per tancar aquest apartat de la Tossa, parlarem d'aigües.

En aquest punt trobem cinc fonts, de difícil accés degut, com hem dit, a l'espessa vegetació i a la manca de camins delimitats. Segurament, la millor època de l'any per anar-hi és a la tardor i hivern ja que és quan la vegetació és menys frondosa i podem trobar més aigua a les fonts. A més, evitarem la presència de serps més habituals al bon temps.

Bona part d'aquesta informació la podrem veure ampliada al llibre Els camins de l'aigua de Joan Pallisé.

La zona de la Tossa és una àrea impermeable fruit de la presència de les pissarres o llicorelles amb predomini de la circulació superficial.

El barranc només el veurem baixar en períodes plujosos, com també les fonts a excepció d'una que té un règim més regular.

Font de l'agustinet frare

La primera font és la de l'agustinet frare. Per localitzar-la hem d'agafar un caminet que surt a la dreta del mas d'en Riba, en destaquen un seguit de joncs i canyes i des de la base d'una antiga presa trobem aquesta font. Habitualment està seca, tanmateix, quan baixa es converteix en un petit rierol degut a la quantitat d'aigua que pot dur.

Font baixa de la Tossa

L'única font amb un règim d'aigua permanent, per bé que baix, és la font baixa de la Tossa a uns 480 msnm. La trobarem, des del mas d'en Riba, seguint uns 20 metres per la pista en direcció a l'Espluga i trencant a l'esquerra. Si tenim la sort de trobar unes restes d'una possible antiga sèquia, la podem seguir i més enllà trobarem uns tolls que componen aquesta font. Està situada a uns 180 metres de la pista, endinsada al bosc.

La font del Gallaret la trobarem si seguim el camí que puja paral·lel al barranc i en un punt a mà dreta veurem un xiprer on veiem un barranc lateral. Si ens acostem a aquest xiprer veurem un caminet, en molt mal estat, que si podem seguir a uns 40 metres al fons d'un barranc lateral (de petites dimensions) sota mateix d'un marge de pedra seca trobarem la font

Si seguim uns deu metres el camí que puja paral·lel al barranc principal de la Tossa en quan deixem el barranc lateral, on abans hem mencionat la font del Gallaret, podrem trobar una nova font. Si ens endinsem al fons del barranc de la Tossa podrem veure uns tolls que ens indiquen la font dels capellans. L'accés és dificultós.

Font dels capellans

Font de la Tossa

Finalment, podem mencionar la Font de la Tossa. És la que ens farà suar més de trobar ja que es troba a 600 metres d'altitud, prop del punt més elevat del tossal del sègol. Ara bé, la seva troballa serà molt satisfactòria. Tot l'espai es troba molt abandonat. Per localitzar-la, ens situarem a la font baixa de la Tossa. A partir d'aquí intentarem remuntar el desnivell en direcció sud oest. Trobem diferents caminois difusos que si anem seguint en la direcció esmentada i anem superant alçada, arribarem en una àrea amb diversos marges de pedra seca, amb algun ametller. És un terreny aspre, amb pocs arbres, diversos matolls i pedregós (pissarres). Si remuntem aquests marges trobarem un maset anomenat del Valero, de pedra, actualment cobert de vegetació i amb una porta de ferro, tot plegat en estat d'abandó.

Font de la Tossa amb el banc a l'esquerra

Al costat d'aquest maset trobem la font de la Tossa, d'important anomenada antigament. En aquest punt podem gaudir de les vistes, de l'aspror del terreny i podem intuir la duresa de la feina del camp en llocs com aquest.

Les seves aigües, que es troben gairebé sempre seques, es condueixen en una petita conducció. Al seu costat trobem un banc i a sobre una rètol que hi llegim: "Font de la Tossa . Aigua molt bona. Respecteu-la, 1921". Farem bé de respectar l'indret i gaudir de les vistes, el paisatge, el silenci i la tranquil·litat que s'hi respira.

"Font de la Tossa. Aigua molt bona. Respecteu-la, 1921"

Els vèrtexs geodèsics

Els vèrtexs geodèsics són senyals que indiquen una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangle amb altres vèrtexs geodèsics. En moltes ocasions estan formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells.

Vèrtex geodèsic al costat de la torre de vigilància al Tossal Ras (1087msnm)

La seva funció és la creació de l'esmentada xarxa de triangles que ajuden a la configuració de la topografia que realitzen els topògrafs a partir de la geodèsia, ciència que estudia la forma de la Terra. La representació habitual és com una esfera. En realitat, però, té més forma d'el·lipsoide (o sigui una esfera aixafada pels pols), o millor dit un geoide, una superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.

Vèrtex geodèsia a la Mola dels quatre termes (1.117,7)

Vèrtex geodèsic al Tossal de la Baltasana

Per tant, la geodèsia necessita aquests vèrtexs per poder, a partir de la triangulació, la configuració dels mapes amb la major precisió possible, esquivant les irregularitats del terreny.

Els vèrtexs geodèsics es cataloguen en categories de 1r ordre on els vèrtexs estan separats en 40 quilòmetres,. Les de 2n ordre els separen 20Km. Finalment, les de 3r ordre les separa entre 4 i 5 kms.

Un exemple d'utilització, és quan un topògraf pot situar les coordenades del projecte de construcció d'una futura carretera instalnat sobre el vèrtex un GPS.

El GPS, aleshores, calcula les correccions que s'obtenen de restar les coordenades que ofereix el GPS amb les del vèrtex, enviant-les a un GPS mòbil que està oferint coordenades d'altres punts. La qüestió és que, si no existissin els vèrtexs geodèsics, la cartografia tal i com la coneixem avui en dia tampoc existiria.

Vèrtex geodèsic a l'avinguda Doctor Folch

A Montblanc trobem vèrtexs geodèsics a punts elevats com el Tossal Ras o a la Mola dels 4 termes. Però també en trobem d'altres, que els podem veure en forma de botó platejat, per exemple, al mirador de l'ermita de Sant Joan, si us hi fixeu bé el trobareu.

Però també en trobem al mateix poble com el pla de Santa Bàrbara i en carrers com a l'avinguda dorctor Folch, al carrer Dacota... Tots aquests són punts secundaris.

En els mapes els trobareu indicats amb una forma de triangle amb un punt al centre.

La Tossa (II)

Avui reemprenc el fil de la Tossa amb la segona part.

Per la Tossa hi passen dos senders de gran recorregut. El GR171 que travessa l'interior de Catalunya i passa per diversos punts de la Conca com Forès, Vimbodí, l'Espluga i Montblanc cap a Rojals i les Tres Creus per passar cap al Baix Camp. El seu pas per l'Espluga i Montblanc travessa pel peu de la Tossa. En aquest punt també hi passa el GR175, el sender de la Ruta del Cister, provinent de Poblet al seu pas per l'Espluga, Montblanc i cap a Figarola del Camp per anar cap a Santes Creus.

També hi té pas, en les seves proximitats el camí de Sant Jaume.

Els camps que s'estenen al peu de la Tossa a la partida de l'Estepar o les pròximes com l'Amalguer encara avui es troben, en bona part conreats de cereal, ametllers, vinya i ametllers, formant un autèntic paisatge agroforestal. Ara bé, gairebé a tota la Tossa, com els tossals propers, es troben totalment coberts de vegetació, per bé que en un passat van ser, com bona part de les nostres muntanyes, conreats.

Les restes d'aquesta explotació del passat són evidents encara avui amb marges de pedra seca, amb restes d'arbres fruiters, petites construccions hidràuliques i, fins i tot, d'alguna barraca de pedra seca i les restes que ens queden del mas de Valero, entre d'altres.

Mas d'en Valero

Antics marges de pedra seca

Quan ens hi passegem veiem l'abruptesa que hi ha, des del desnivell, a les pissarres que, a voltes, ens recorden a petites tarteres. La vegetació és poc important, per bé que cada any és més abundosa cosa que ens dificulta la seva intrusió. Entre la vegetació trobem pocs arbres, bàsicament pins i alzines. Hi ha una

Marges i restes d'arbres fruiters

nombrosa vegetació arbustiva com el garric, l'estepa blanca, la ginesta, el matabou, el bruc d'hivern o l'argelaga. A més, trobem diverses plantes com la farigola, el romaní, l'esbarzer o l'arítjol. Per la tipologia de les plantes farem bé d'agafar pantalons llargs i bon calçat -com és bo d'anar sempre per aquestes muntanyes- per evitar les esgarrinxades.

Vistes a la Tossa i Montblanc

És un indret amb vistes molt boniques. Just abans d'arribar al mas d'en riba trobem un sender que s'endinsa cap aquest indret (tan sols uns metres), des del seu peu, al costat del barranc, podem veure l'ermita de Sant Joan agafada des del mirador i bona part dels singles (aquesta és la imatge de portada del bloc). Des dels cims de la Tossa o al tossal del sègol trobem, des d'una banda, una bonica vista de Montblanc i una part de la Conca (Miramar, Barberà, Sarral...), mentre que de l'altra banda del Tossal del sègol, tenim uns vistes impressionants sobre el barranc de la Santíssima Trinitat que ens queda totalment davant i de part de les muntanyes de Prades.

Farigola (Thymus vulgaris)

Farigoles al terme de Montblanc aquest 2013

Abans de continuar amb la segona part de la Tossa, canviarem de temàtica i us parlaré d'una de les plantes més reconegudes d'aquestes contrades: la farigola.

En català occidental anomenada timó. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. La planta té usos tan culinaris com remeiers.

És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada Les tiges són llenyoses i les fulles són d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Les flors són hermafrodites i tenen 5 sèpals i 5 pètals.

L'època de floració és a la primavera entre març i juny i la trobarem a les solanes en terrenys calcaris o argilosos.

Quan l'anem a recollir hem de tenir en compte d'agafar només la part superior de la planta (mai per les arrels!) i és recomanable que en cada planta deixem una part de les flors.

És aconsellable anar-les a collir en lluna plena ja que les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba, a més, així les trobarem florides i, segons la veu popular no els hi caurà la flor.

Era tradicional de dir que el millor moment de collir la farigola era quan Jesús era al monument, per tant, el divendres Sant dia que compleix els aspectes anteriors.

Una vegada les tinguem recollides és bo d'assecar-les en llocs ombrívols i poc humits. Quan estigui seca en podrem fer les infusions i els usos pertinents.

Una de les aplicacions que trobem a la farigola són les qualitats remeieres. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat els següents usos: tos improductiva i bronquitis.

Planta farigola

Tot hi que s'utilitza per altres usos com refredats, laringitis o faringitis, entre altres. Generalment la prepararem com a infusió.

La farigola també té aplicacions culinàries, per exemple com a espècie (les flors), acompanyant a salses o en les reconegudes sopes de farigola, sovint receptades per a règims.

Acabarem amb alguna curiositat. Els metges egípcis utilitzaven la farigola com a ungüent pels embalsaments.

Segons els grecs, la farigola naixia de les llàgrimes derramades per Helena, les quals tenien poders curatius.

Els romans la van introduir a la cuina, perfumant vins i formatges.

A l'època medieval les dames la regalaven al cavaller estimat com a símbol de protecció en les batalles.

Encara avui, es mantenen certes tradicions com, per exemple, si es posa la farigola sota el coixí s'impedeixen els malsons.

La Tossa (I)

Vull començar el primer escrit amb una àrea situada en una de les primeres estriacions de les muntanyes de Prades en el seu sector més nord oriental, al nord est del nucli de Montblanc: La Tossa.

Per arribar-hi podem situar-nos al portalet de la Serra i tot deixant a la dreta la pujada de la Serra, passem per sota l'arcada de l'aqüeducte que portava aigua fins el monestir de la Serra. El camí segueix tot recte, on la pujada es va fent evident. Al cap d'un 700 metres trobem un important revolt cap a la dreta, tot deixant el camí que puja a Sant Joan a l'esquerra. Aquest era el camí històric pel qual es pujava a l'ermita. 

Pont del diable

Si seguim per la pista de la Tossa passarem per sobre del barranc de Sant Joan pel pont del diable el qual té un sol ull, els laterals estan bastits a partir de carreus, mentre que la volta és de maons i argamassa, fruit de reconstruccions posteriors. A partir d'aquest punt, tot el que ens queda a l'esquerra és la partida de la Tossa, on resalta un primer tossal que és, pròpiament, el de La Tossa. Si seguim el GR, el camí se'ns dividirà en dos un a la dreta (encimentat) i el de l'esquerra que hem d'agafar, tot passant a tocar de la bassa dels bombers. Si seguim, al cap d'uns 200 metres travessem el barranc de la Tossa i davant mateix ens trobem al mas d'en Riba. Si continuem el camí, que torna a pujar amb més força ens trobarem, a l'esquerra el bosc de la Tossa fins a una forta baixada que ens portaria a la carretera de la Trinitat.

Imatge de Sant Joan des del barranc de la Tossa

El tossal de la Tossa es troba entre els barranc de Sant Joan i el barranc de la Tossa, el qual és un barranc de curta llargada, de poc més de 2,5 quilòmetres, per bé que amb un desnivell marcat, ja que passa des d'uns 700 metres d'altitud fins a la desembocadura a uns 350 metres, per tant, amb una pendent mitjana de -15%, amb punts molt superiors, especialment a les parts més altes. Les aigües que conformen el barranc les trobem en les proximitats de l'ermita de Sant Joan, a la zona nord oest, i desemboca directament al riu Francolí a la partida de l'Estepar. Es troba entre els barrancs de la Santíssima Trinitat, al terme de l'Espluga, i el de Sant Joan.

Imatge de pissarres

El barranc, com bona part de la Tossa, estan composts de pisarres paleozòiques, el sòcol vertader de les muntanyes de Prades que es fa molt evident i singular en aquest espai, a les parts més baixes trobem materials del mesozoic i, a la plana, del cenozoic.

El punt més alt de la tossa es troba a 545,6 metres sobre el nivell del mar a les coordenades 41º 22´40.57´´ N, 1º 8´7.027´´ E.

La Tossa des del Tossal del Sègol

D'aquesta àrea també destaca el Tossal del sègol d'una orografia singular i una altitud màxima de 676,5 metres.

Més endavant publicaré una segona i una tercera part on veurem altres aspectes d'aquesta zona com la vegetació, le activitats del passat o les fonts que hi podem trobar. Per acabar, només remarcar que és una zona molt propera a Montblanc, encara que un pèl desconeguda, especialment les zones més frondoses. Hem de tenir present que des del portalet de la Serra hi arribarem amb menys de dos quilòmetres.

Tornem-hi amb noves idees!

Després de tenir el bloc més d'un any parat, ens hi tornarem a reenganxar. Tanmateix pretenc reorientar-lo cap a una de les meves aficions més grans: la muntanya. Són moltes les hores que passo pel bosc i vull compartir amb vosaltres algunes d'aquestes estones per transmetre-us-les i difondre-les.

Tocaré diferents temes (fonts, masos, rutes, anècdotes...) com a aficionat. No sóc especialista en cap d'aquests temes i, per tant, només els explicaré de forma senzilla i planera. D'antuvi, demano disculpes pels errors que cometi, senzillament pretenc apropar unes realitats, a vegades, de móns ja gairebé desapareguts. Per això, intentaré mostrar la informació amb l'ajut d'altres llibres i blocs que complementin allò que els meus ulls només saben observar.

Així doncs, només pretenc mostrar-vos el que em vaig trobant en les rutes, les quals em criden l'atenció, intentant completar-ho amb informació d'altres autors.

Espero que descobriu nous indrets i històries que us enamorin -si encara no ho esteu- d'aquestes muntanyes tan espectaculars i que junts pugue

m difondre tot el que hi trobem.

Així doncs, us obro la porta a una part del meu món.