divendres, 26 d’abril de 2013

Els vèrtexs geodèsics

Els vèrtexs geodèsics són senyals que indiquen una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangle amb altres vèrtexs geodèsics. En moltes ocasions estan formats per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts, és per això que sol haver-hi unes bones panoràmiques des d'ells.
Vèrtex geodèsic al costat de la torre de vigilància al Tossal Ras (1087msnm)


La seva funció és la creació de l'esmentada xarxa de triangles que ajuden a la configuració de la topografia que realitzen els topògrafs a partir de la geodèsia, ciència que estudia la forma de la Terra. La representació habitual és com una esfera. En realitat, però, té més forma d'el·lipsoide (o sigui una esfera aixafada pels pols), o millor dit un geoide, una superfície teòrica de la Terra en tots els punts de la qual la direcció de la gravetat és vertical.
Vèrtex geodèsia a la Mola dels quatre termes (1.117,7)
















Vèrtex geodèsic al Tossal de la Baltasana

Per tant, la geodèsia necessita aquests vèrtexs per poder, a partir de la triangulació, la configuració dels mapes amb la major precisió possible, esquivant les irregularitats del terreny.
Els vèrtexs geodèsics es cataloguen en categories de 1r ordre on els vèrtexs estan separats en 40 quilòmetres,. Les de 2n ordre els separen 20Km. Finalment, les de 3r ordre les separa entre 4 i 5 kms.
Un exemple d'utilització, és quan un topògraf pot situar les coordenades del projecte de construcció d'una futura carretera instalnat sobre el vèrtex un GPS.
El GPS, aleshores, calcula les correccions que s'obtenen de restar les coordenades que ofereix el GPS amb les del vèrtex, enviant-les a un GPS mòbil que està oferint coordenades d'altres punts. La qüestió és que, si no existissin els vèrtexs geodèsics, la cartografia tal i com la coneixem avui en dia tampoc existiria.
Vèrtex geodèsic a l'avinguda Doctor Folch
A Montblanc trobem vèrtexs geodèsics a punts elevats com el Tossal Ras o a la Mola dels 4 termes. Però també en trobem d'altres, que els podem veure en forma de botó platejat, per exemple, al mirador de l'ermita de Sant Joan, si us hi fixeu bé el trobareu.
Però també en trobem al mateix poble com el pla de Santa Bàrbara i en carrers com a l'avinguda dorctor Folch, al carrer Dacota... Tots aquests són punts secundaris.
En els mapes els trobareu indicats amb una forma de triangle amb un punt al centre.

diumenge, 21 d’abril de 2013

La Tossa (II)

Avui reemprenc el fil de la Tossa amb la segona part.
Per la Tossa hi passen dos senders de gran recorregut. El GR171 que travessa l'interior de Catalunya i passa per diversos punts de la Conca com Forès, Vimbodí, l'Espluga i Montblanc cap a Rojals i les Tres Creus per passar cap al Baix Camp. El seu pas per l'Espluga i Montblanc travessa pel peu de la Tossa. En aquest punt també hi passa el GR175, el sender de la Ruta del Cister, provinent de Poblet al seu pas per l'Espluga, Montblanc i cap a Figarola del Camp per anar cap a Santes Creus.
També hi té pas, en les seves proximitats el camí de Sant Jaume.

Els camps que s'estenen al peu de la Tossa a la partida de l'Estepar o les pròximes com l'Amalguer encara avui es troben, en bona part conreats de cereal, ametllers, vinya i ametllers, formant un autèntic paisatge agroforestal. Ara bé, gairebé a tota la Tossa, com els tossals propers, es troben totalment coberts de vegetació, per bé que en un passat van ser, com bona part de les nostres muntanyes, conreats.
Les restes d'aquesta explotació del passat són evidents encara avui amb marges de pedra seca, amb restes d'arbres fruiters, petites construccions hidràuliques i, fins i tot, d'alguna barraca de pedra seca i les restes que ens queden del mas de Valero, entre d'altres.
Mas d'en Valero

Antics marges de pedra seca

Quan ens hi passegem veiem l'abruptesa que hi ha, des del desnivell, a les pissarres que, a voltes, ens recorden a petites tarteres. La vegetació és poc important, per bé que cada any és més abundosa cosa que ens dificulta la seva intrusió. Entre la vegetació trobem pocs arbres, bàsicament pins i alzines. Hi ha una
Marges i restes d'arbres fruiters
nombrosa vegetació arbustiva com el garric, l'estepa blanca, la ginesta, el matabou, el bruc d'hivern o l'argelaga. A més, trobem diverses plantes com la farigola, el romaní, l'esbarzer o l'arítjol. Per la tipologia de les plantes farem bé d'agafar pantalons llargs i bon calçat -com és bo d'anar sempre per aquestes muntanyes- per evitar les esgarrinxades.
Vistes a la Tossa i Montblanc

És un indret amb vistes molt boniques. Just abans d'arribar al mas d'en riba trobem un sender que s'endinsa cap aquest indret (tan sols uns metres), des del seu peu, al costat del barranc, podem veure l'ermita de Sant Joan agafada des del mirador i bona part dels singles (aquesta és la imatge de portada del bloc). Des dels cims de la Tossa o al tossal del sègol trobem, des d'una banda, una bonica vista de Montblanc i una part de la Conca (Miramar, Barberà, Sarral...), mentre que de l'altra banda del Tossal del sègol, tenim uns vistes impressionants sobre el barranc de la Santíssima Trinitat que ens queda totalment davant i de part de les muntanyes de Prades.

dissabte, 13 d’abril de 2013

Farigola (Thymus vulgaris)

Farigoles al terme de Montblanc aquest 2013
Abans de continuar amb la segona part de la Tossa, canviarem de temàtica i us parlaré d'una de les plantes més reconegudes d'aquestes contrades: la farigola.
En català occidental anomenada timó. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. La planta té usos tan culinaris com remeiers.
És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada Les tiges són llenyoses i les fulles són d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Les flors són hermafrodites i tenen 5 sèpals i 5 pètals.
L'època de floració és a la primavera entre març i juny i la trobarem a les solanes en terrenys calcaris o argilosos.
Quan l'anem a recollir hem de tenir en compte d'agafar només la part superior de la planta (mai per les arrels!) i és recomanable que en cada planta deixem una part de les flors.
És aconsellable anar-les a collir en lluna plena ja que les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba, a més, així les trobarem florides i, segons la veu popular no els hi caurà la flor.
Era tradicional de dir que el millor moment de collir la farigola era quan Jesús era al monument, per tant, el divendres Sant dia que compleix els aspectes anteriors.
Una vegada les tinguem recollides és bo d'assecar-les en llocs ombrívols i poc humits. Quan estigui seca en podrem fer les infusions i els usos pertinents.
Una de les aplicacions que trobem a la farigola són les qualitats remeieres. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat els següents usos: tos improductiva i bronquitis.
Planta farigola
Tot hi que s'utilitza per altres usos com refredats, laringitis o faringitis, entre altres. Generalment la prepararem com a infusió.
La farigola també té aplicacions culinàries, per exemple com a espècie (les flors), acompanyant a salses o en les reconegudes sopes de farigola, sovint receptades per a règims.
Acabarem amb alguna curiositat. Els metges egípcis utilitzaven la farigola com a ungüent pels embalsaments.
Segons els grecs, la farigola naixia de les llàgrimes derramades per Helena, les quals tenien poders curatius.
Els romans la van introduir a la cuina, perfumant vins i formatges.
A l'època medieval les dames la regalaven al cavaller estimat com a símbol de protecció en les batalles.
Encara avui, es mantenen certes tradicions com, per exemple, si es posa la farigola sota el coixí s'impedeixen els malsons.

dimarts, 9 d’abril de 2013

La Tossa (I)

Vull començar el primer escrit amb una àrea situada en una de les primeres estriacions de les muntanyes de Prades en el seu sector més nord oriental, al nord est del nucli de Montblanc: La Tossa.
Per arribar-hi podem situar-nos al portalet de la Serra i tot deixant a la dreta la pujada de la Serra, passem per sota l'arcada de l'aqüeducte que portava aigua fins el monestir de la Serra. El camí segueix tot recte, on la pujada es va fent evident. Al cap d'un 700 metres trobem un important revolt cap a la dreta, tot deixant el camí que puja a Sant Joan a l'esquerra. Aquest era el camí històric pel qual es pujava a l'ermita. 
Pont del diable
Si seguim per la pista de la Tossa passarem per sobre del barranc de Sant Joan pel pont del diable el qual té un sol ull, els laterals estan bastits a partir de carreus, mentre que la volta és de maons i argamassa, fruit de reconstruccions posteriors. A partir d'aquest punt, tot el que ens queda a l'esquerra és la partida de la Tossa, on resalta un primer tossal que és, pròpiament, el de La Tossa. Si seguim el GR, el camí se'ns dividirà en dos un a la dreta (encimentat) i el de l'esquerra que hem d'agafar, tot passant a tocar de la bassa dels bombers. Si seguim, al cap d'uns 200 metres travessem el barranc de la Tossa i davant mateix ens trobem al mas d'en Riba. Si continuem el camí, que torna a pujar amb més força ens trobarem, a l'esquerra el bosc de la Tossa fins a una forta baixada que ens portaria a la carretera de la Trinitat.

Imatge de Sant Joan des del barranc de la Tossa
El tossal de la Tossa es troba entre els barranc de Sant Joan i el barranc de la Tossa, el qual és un barranc de curta llargada, de poc més de 2,5 quilòmetres, per bé que amb un desnivell marcat, ja que passa des d'uns 700 metres d'altitud fins a la desembocadura a uns 350 metres, per tant, amb una pendent mitjana de -15%, amb punts molt superiors, especialment a les parts més altes. Les aigües que conformen el barranc les trobem en les proximitats de l'ermita de Sant Joan, a la zona nord oest, i desemboca directament al riu Francolí a la partida de l'Estepar. Es troba entre els barrancs de la Santíssima Trinitat, al terme de l'Espluga, i el de Sant Joan.
Imatge de pissarres
El barranc, com bona part de la Tossa, estan composts de pisarres paleozòiques, el sòcol vertader de les muntanyes de Prades que es fa molt evident i singular en aquest espai, a les parts més baixes trobem materials del mesozoic i, a la plana, del cenozoic.
El punt més alt de la tossa es troba a 545,6 metres sobre el nivell del mar a les coordenades 41º 22´40.57´´ N, 1º 8´7.027´´ E.
La Tossa des del Tossal del Sègol
D'aquesta àrea també destaca el Tossal del sègol d'una orografia singular i una altitud màxima de 676,5 metres.

Més endavant publicaré una segona i una tercera part on veurem altres aspectes d'aquesta zona com la vegetació, le activitats del passat o les fonts que hi podem trobar. Per acabar, només remarcar que és una zona molt propera a Montblanc, encara que un pèl desconeguda, especialment les zones més frondoses. Hem de tenir present que des del portalet de la Serra hi arribarem amb menys de dos quilòmetres.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Tornem-hi amb noves idees!

Després de tenir el bloc més d'un any parat, ens hi tornarem a reenganxar. Tanmateix pretenc reorientar-lo cap a una de les meves aficions més grans: la muntanya. Són moltes les hores que passo pel bosc i vull compartir amb vosaltres algunes d'aquestes estones per transmetre-us-les i difondre-les.
Tocaré diferents temes (fonts, masos, rutes, anècdotes...) com a aficionat. No sóc especialista en cap d'aquests temes i, per tant, només els explicaré de forma senzilla i planera. D'antuvi, demano disculpes pels errors que cometi, senzillament pretenc apropar unes realitats, a vegades, de móns ja gairebé desapareguts. Per això, intentaré mostrar la informació amb l'ajut d'altres llibres i blocs que complementin allò que els meus ulls només saben observar.
Així doncs, només pretenc mostrar-vos el que em vaig trobant en les rutes, les quals em criden l'atenció, intentant completar-ho amb informació d'altres autors.
Espero que descobriu nous indrets i històries que us enamorin -si encara no ho esteu- d'aquestes muntanyes tan espectaculars i que junts pugue
m difondre tot el que hi trobem.
Així doncs, us obro la porta a una part del meu món.