dilluns, 27 de maig de 2013

Ruta pels voltants de la Ginesta (I)

Avui us proposo la primera ruta d'aquest bloc per una zona propera i amb nombrosos elements interessants.
Per iniciar anirem fins el mas de la Ginesta. Per arribar-hi, agafarem l'avinguda Manel Ribé i continuarem cap a la residència agafant el camí de La Canal i després d'uns revolts amb pujada pronunciada ens trobarem dalt de la Coma a 485msnm, on tindrem bones vistes de Montblanc, serra de Miramar i part de la comarca. Seguirem per la baixada i a uns 250 metres agafarem un sender a mà dreta que si anem seguint ens portarà fins a una petita bifurcació on trobarem un senyal que ens indica que ens trobem en un terreny particular i seguirem pel caminet de la dreta que ens durà fins al mas de la Ginesta.
Mas de la Ginesta

Annex al mas, trobem una font que duu al mateix nom del mas, tot hi que antigament era coneguda com a font del Xarpa. Aquesta font té un cabal força important, d'uns 5l/min que brolla tot lliscant del sostre d'un gran bloc en forme de romboide, aleshores és conduïda fins a sota el mas on brolla per broc de ferro i és recollida per una arqueta fins a una bassa.
Mina d'on prové la font de la Ginesta
Font de la Ginesta o d'en Xarpa















L'aigua és molt bona i fresca i, a més, s'hi suma un espai força arrenjat i bonic amb alzines i pins que harmonitzen l'espai on s'hi observen unes boniques vistes en direcció a la Vall.
Després de beure aigua ben fresca i disfrutar d'aquest indret agafarem un caminet que surt prop del mas i que mica en mica va pujant. En aquest espai trobarem una mina d'aigua i algunes coves que amaguen força història.
Si anem seguin aquest sender trobarem un punt moll d'aigua que prové d'una mina natural tapiada amb una porta de ferro. Aquesta mina és una galeria subterània, horitzontal per on es recull l'aigua que es conduirà a la font de la ginesta (imatge anterior).
Si seguim en direcció sud est, pel costat del bloc en forma de romboide arribarem a la Cova baixa o del Calobre formada en blocs de calcària.
Cova baixa o del Calobre
Té una entrada d'uns 3 metres de llarg per 1,5 d'ample.
En aquesta cova es van trobar de 4 destrals de pedra, un fragment de pedra pulida, 3 petxines, 5 putxons 14 peces de sílex divers, 1 vas ceràmic, 1 gerro, 15 fragments de sílex, 35fragments de ceràmic, 1 fragment de broc quadrat, fragments de molí de mà i un crani amb incisions
Cova baixa amb la font al fons
Justament la trobada d'aquest crani ha fet que el nom del calobre provingui de cadàver. A més, el fet de trobar-s'hi el crani fa pensar en el possible ús sepulcral de la cavitat.
Les restes daten d'uns 5500 anys d'antiguitat. A més, per una escletxa de la roca sempre hi goteja aigua i forma un petit toll que forma una font coneguda com a font de la cova del calobre.

dimarts, 7 de maig de 2013

La Tossa (i III)

Barranc de la Tossa (març 2013)
Per tancar aquest apartat de la Tossa, parlarem d'aigües.
En aquest punt trobem cinc fonts, de difícil accés degut, com hem dit, a l'espessa vegetació i a la manca de camins delimitats. Segurament, la millor època de l'any per anar-hi és a la tardor i hivern ja que és quan la vegetació és menys frondosa i podem trobar més aigua a les fonts. A més, evitarem la presència de serps més habituals al bon temps.
Bona part d'aquesta informació la podrem veure ampliada al llibre Els camins de l'aigua de Joan Pallisé.
La zona de la Tossa és una àrea impermeable fruit de la presència de les pissarres o llicorelles amb predomini de la circulació superficial.
El barranc només el veurem baixar en períodes plujosos, com també les fonts a excepció d'una que té un règim més regular.
Font de l'agustinet frare
La primera font és la de l'agustinet frare. Per localitzar-la hem d'agafar un caminet que surt a la dreta del mas d'en Riba, en destaquen un seguit de joncs i canyes i des de la base d'una antiga presa trobem aquesta font. Habitualment està seca, tanmateix, quan baixa es converteix en un petit rierol degut a la quantitat d'aigua que pot dur.
Font baixa de la Tossa
L'única font amb un règim d'aigua permanent, per bé que baix, és la font baixa de la Tossa a uns 480 msnm. La trobarem, des del mas d'en Riba, seguint uns 20 metres per la pista en direcció a l'Espluga i trencant a l'esquerra. Si tenim la sort de trobar unes restes d'una possible antiga sèquia, la podem seguir i més enllà trobarem uns tolls que componen aquesta font. Està situada a uns 180 metres de la pista, endinsada al bosc.
La font del Gallaret la trobarem si seguim el camí que puja paral·lel al barranc i en un punt a mà dreta veurem un xiprer on veiem un barranc lateral. Si ens acostem a aquest xiprer veurem un caminet, en molt mal estat, que si podem seguir a uns 40 metres al fons d'un barranc lateral (de petites dimensions) sota mateix d'un marge de pedra seca trobarem la font
Si seguim uns deu metres el camí que puja paral·lel al barranc principal de la Tossa en quan deixem el barranc lateral, on abans hem mencionat la font del Gallaret, podrem trobar una nova font. Si ens endinsem al fons del barranc de la Tossa podrem veure uns tolls que ens indiquen la font dels capellans. L'accés és dificultós.
Font dels capellans
Font de la Tossa
Finalment, podem mencionar la Font de la Tossa. És la que ens farà suar més de trobar ja que es troba a 600 metres d'altitud, prop del punt més elevat del tossal del sègol. Ara bé, la seva troballa serà molt satisfactòria. Tot l'espai es troba molt abandonat. Per localitzar-la, ens situarem a la font baixa de la Tossa. A partir d'aquí intentarem remuntar el desnivell en direcció sud oest. Trobem diferents caminois difusos que si anem seguint en la direcció esmentada i anem superant alçada, arribarem en una àrea amb diversos marges de pedra seca, amb algun ametller. És un terreny aspre, amb pocs arbres, diversos matolls i pedregós (pissarres). Si remuntem aquests marges trobarem un maset anomenat del Valero, de pedra, actualment cobert de vegetació i amb una porta de ferro, tot plegat en estat d'abandó.
Font de la Tossa amb el banc a l'esquerra

Al costat d'aquest maset trobem la font de la Tossa, d'important anomenada antigament. En aquest punt podem gaudir de les vistes, de l'aspror del terreny i podem intuir la duresa de la feina del camp en llocs com aquest.
Les seves aigües, que es troben gairebé sempre seques, es condueixen en una petita conducció. Al seu costat trobem un banc i a sobre una rètol que hi llegim: "Font de la Tossa . Aigua molt bona. Respecteu-la, 1921". Farem bé de respectar l'indret i gaudir de les vistes, el paisatge, el silenci i la tranquil·litat que s'hi respira.

"Font de la Tossa. Aigua molt bona. Respecteu-la, 1921"