dimarts, 25 de febrer de 2014

El salt de la guineu

Un dels accidents geogràfics que criden més l'atenció a La Vall és el Salt de la Guineu. És una pared llisa de pedra d'uns 50 metres d'alçada per uns 300 d'amplada. És un gran bloc calcari de color grogós situat a la Vall de Lladrons, al punt on clouen les dues vessants: per una banda hi transcorre el barranc del Mas d'en Llort i, per l'altra, les aigües del barranc Ral. Just als peus d'aquest gran bloc, s'uneixen els dos barrancs i s'origina, pròpiament, La Vall.
Aquesta massa rocosa transcorre d'est a oest donant a la cara sud, la qual cosa fa que sempre hi toqui el sol. La seva magnitud sobta i, a més, dóna aquesta mena de forma de Y a la Vall montblanquina. De fet, la Vall és la unió de les aigües del barranc del Ral i del Mas del Llort que el mateix temps recull les aigües del Barranc de la font Jordana des del Tossal Ras i les del barranc de la font del Garró sota el Coll de la Creu de l'Ardit.
El single del Salt de la guineu

Pel costat mateix d'aquest single hi trobem un caminet que enllaça el camí de les aigües (Montblanc-Mas del Llort) amb el GR-175 (Montblanc-Rojals.). Aquest senderó té molta importància ja que enllaça les dos vessants de la vall per la part alta i, per tant, és un camí que ens fa arribar a Rojals, Mas d'en Llort, La Vall, La Pena...
Per poder arribar en aquest punt, un proposo una ruta circular d'unes 3 hores molt assequible, passant per paisatges ben bonics i on podrem contemplar el Salt de la Guineu perfectament i, fins hi tot, passar-hi pels seus peus.


La grandiloqüència del single
Per fer aquesta ruta sortirem cap a La Canal fins dalt a La Coma (on hi ha la bassa dels forestals) agafarem la pista coneguda com a camí de les aigües (tancada amb una cadena). És un camí que ens durà per tota la solana de la Vall i on podrem contemplar uns paisatges de La Vall espectaculars.
És una pista ampla i sense pèrdua, que inicialment va guanyat alçada de forma important fins que trobem una segona bassa dels forestals. Amb un parell de pujades el camí es farà més planer.
A mà dreta veurem tot cingles de la Garrigueta, Barrumball i el Roquer de la Sibina amb diverses fonts amagades com la Sibina o el lo Racó de la Solana i en destacarà una, amb una estètica força criticable, que recull les aigües de la Font del Pi. En aquesta zona, si aixequem el cap és fàcil que trobem (i fins i tot sentim) àligues que planegen per sobre nostre.
Si anem seguint arribarem a les restes del mas de Solé que sobresurten per sobre La Vall en el single roigs. Aprofitem aquest moment per contemplar el Salt de la Guineu. Ens queda just davant, entre els 2 torrents esmentats anteriorment!
Vistes a la Vall des de sota el single
Passades les restes d'aquest mas, després d'un doble revolt trobem a mà esquerra una fita que ens marca un sender. Si el seguim passarem pels peus del Salt de la Guineu en un senderó que ens deixarà unes espectaculars vistes sobre la Vall. Finalment, després de passar per les aigües del Barranc Ral, arribarem en un camí que si el seguíssim cap amunt arribaríem a Rojals (uns 20 minutets) i si seguim avall farem cap a Montblanc.
Aquest camí ja hi trobarem les marques del GR que les anirem seguint sense pèrdua. És un bonic senderó que travessa diverses fonts (del Grèvol, Cavallé, Burxoc, Barbeig...), travessa en diversos punts el torrentet, passa per terres calcàries, argiloses i per pissarres fins que el camí se'ns fa ampla i arribem al Mas de Ponet. A Partir d'aquí tot recte fins a l'estret de La Vall i un parell de quilòmetres més i ja som a Montblanc.
Com podeu veure, és una ruta molt fàcil i preciosa (fonts, vegetació, vistes, paisatge, fauna...).
Però, no trobeu curiós aquest nom: Salt de la Guineu. En voleu saber el seu origen?
El single amb les restes del mas de Solé (a baix a l'esquerra) i Rojals

dimecres, 19 de febrer de 2014

Mas de Mateu (i III)

Per acabar acabem aquest breu repàs del Mas de Mateu parlant d'una de les històries que hi tingueren pas. Ho faig perquè penso que darrera les pedres no només hi ha un mas, un pou de gel o un tossal, darrera de les pedres hi ha l'empremta humana. Empremta d'un passat que es bo de recordar en el present per traçar un millor futur.
En aquest mas hi trobem una de les històries més tristes d'aquestes muntanyes. Si us arribeu fins aquest mas, us adonareu que a l'entrada hi ha una creu i és que en aquest indret va ser refugi de tres preveres durant la persecució religiosa del 1936, un dels quals és el montblanquí Pau Queralt que hi va ser martiritzat. Per bé que aquesta història no és pròpiament muntanyenca, sí que ens ajuda a fer veure que a la muntanya no tot era idíl·lic i que la maldat de les persones arriba fins els punts més inhòspits.
Mossèn Pau Queralt va néixer a Montblanc a l'any 1878. Era l'encarregat de l'església de Sant Miquel, essent-ne l'artífex de la restauració dels anys 30.
En la revolta del 1936, el 20 de juliol surt de Montblanc cap al Maset (crta. de Tarragona) i a la nit del 20 al 21 salta a l'hort d'en Baldrich. El dia 21 (avisat pel seu nebot Ramon Requesens dels perills que corria) surt cap a Rojals on passa la matinada del dia 22. L'endemà arriba a Farena on passa la nit. El dia 24 juntament amb els mossens Torres i Segú (de Valls), Torres i Balcells (de Blancafort ) i Mn. Cullaré (rector de Farena i fill de Belianes) es dirigeixen al Mas de Mateu. Dels dies 26 al 31 de juliol viuen tots tres en una cova propera (Mn. Cullaré torna a Farena). El dia 31 els tres preveres es dispersen i Mn. Queralt resta al mas de Mateu. El comitè de Montblanc s'assabenta de l'amagatall i el dia 2 d'agost s'organitza una batuda des de diferents pobles de la comarca per anar a buscar feixistes a les muntanyes, quan de cert qui es va a buscar és a Mn. Pau Queralt. En quant van arribar al mas, Mn. Pau es va intentar escapar però el trobaren i el disparen, ferit encarà digué que els perdonava, el tornaren a disparar fins que el mataren.
Creu que trobem al Mas de Mateu
Acabada la guerra les restes de Mn. Pau (que els milicians van obligar a cremar als amos del mas), van ser dutes a Poblet i el 1992 foren enterrades al presbiteri de l'església de Sant Miquel de Montblanc. 
Sens dubte a les guerres no hi ha bons ni dolents. Ni tan sols és clar que hi hagi guanyadors. Només és segur que hi ha perdedors.
Monument a Mn. Pau Queralt (Montblanc)


dilluns, 10 de febrer de 2014

Mas de Mateu (II)

A continuació us mostro la segona part de l'escrit sobre el Mas de Mateu que tracta sobre el propi mas i altres elements singular.
Detall del mas
Segons podem llegir al llibre Els masos de Rojals de Josep M. Contijoch i Vicenç Bayona, el mas de Mateu és un clar exponent de mas balmat present a les Muntanyes de Prades ja que tenia la pared de darrere i una pared lateral aprofitades pel redós de la muntanya i part de la teulada també és protegida per la pròpia muntanya. A més del mas, trobem dues unitats més, una de menor que ben podria ser el corral. És un molt bon exemple les masos de les nostres muntanyes.
Es troba prop dels 1000 metres d'altitud, als peus de la mola d'estat a l'extrem sud-oriental, del terme de Montblanc a tocar de la Mola roquerola.
Avui el mas es troba en un estat d'abandó total on la vegetació s'ha apoderat del mateix per bé que, encara, es mantenen les parets i part del sostre.
Com la immensa majoria dels masos de de les muntanyes de Prades, el Mas de Mateu va ser abandonat a la meitat del segle passat, probablement entre els anys 40 i 50.
Segons l'esmentat llibre de Contijoch i Bayona, els actuals propietaris del mas habitarien a l'Espluga de Francolí.

Font de Mas de Mateu
A les proximitats del mas trobem dos elements singulars més, que ens enriquiran la ruta. En primer lloc una font, que raja permanentment. La trobem al camí dels Cogullons al mas Roquerol al trencall del caminoi que ens duu al mas de Mateu.. Aquesta font, situada a uns 980 metres d'altitud ha estat la de major anomenada a la zona. A més, també hi trobem una bassa gran annexa (potser per fer-hi gel). És una zona amb teixos i grèvols de gran valor a les nostra contrades, també hi podem veure alzines, pins i algun faig. A més, completament cobert de vegetació, trobem un important pou de gel on hi trobem una fàcil combinació d'aigua (de l'esmentada font) i fred ( prop dels 1000 msnm).
 
Imatge d'un teix


dilluns, 3 de febrer de 2014

Mas de Mateu

A continuació dedicarem tres articles a parlar del Mas de Mateu. En un primer, parlarem de la ubicació, en el segon del propi mas i en un tercer d'una tràgica història succeïda en aquest mas (el martiri de Mn. Pau Queralt).

El Mas de Mateu es troba en un feréstec i abandonat extrem del terme de Montblanc. Tanmateix, la seva localització és ben assequible i fàcil de trobar, a més ho podem combinar amb altres rutes i llocs emblemàtics de la zona com les Tres Creus, la Mola Roquerola, Mas d'en Xuflet...
Imatge del Mas de Mateu

Imatge des dels Cogullons amb el mar al fons

Per accedir al mas ho podem fer des de Rojals o Farena. Si triem aquesta primera opció en sortir de Rojals podem seguir el GR-171 fins arribar als Cogullons, o bé seguim la pista principal fins arribar al Coll de la Mola on passem pel bosc de'n Garxet i arribem als Cogullons. Una vegada als Cogullons si donem l'esquena al refugi veurem com a l'esquerra tenim el camí del GR que ens bé de Rojals i que es dirigeix cap a la dreta on anirà a parar al Clot del Llop.
Davant nostre tindrem una molt bona vista on, fin i tot, podrem veure el mar, a més de les antenes de La Mussara o Mont-Ral (imatge adjunta).
Senyals davant dels Cogullons
Des d'aquí veurem que ens surt un camí senyalat amb senyals (imatge adjunta) en direcció a Farena i Mas de Mateu. El seguim sense pèrdua. A mà esquerra deixar
em el camí que porta a La Bartra. Seguim el caminet més estret amb marques de Petit Recorregut (grogues i blanques). És un camí pedregós, però molt bonic on passarem pel coll d'en Serra i arribem a la Balma Gran passat el Grau de Paulet, una mica més avall trobarem una altra balma. Primer deixarem, a l'esquerra, el Mas d'en Xuflet (un dia n'haurem de parlar) i després a mà dreta deixem uns camins que ens durien cap a les 3 creus. Si seguim una mica més aquest camí arribarem en un cartell que ens indicarà el mas de Mateu, és un camí més estret on el mas ens quedarà enganxat a la muntanya a mà dreta. Com veieu és troba ben senyalat. A més, si us el passeu trobareu un altre indicador on senyala el Mas de Roquerol i el Mas de Mateu en direcció contrària. Només cal que gireu i aneu en compte a trobar el mas, ara, a l'esquerra.
Balma que trobarem de camí a Mas de Mateu

També podrem arribar en aquest mas des de Farena a partir del camí de les mines, passant per la mola roquerola. En el següent enllaç trobareu l'explicació d'aquest camí, que malgrat ser més dur que l'anterior, també presenta elements singulars amb aquesta mola Roquerola, situada en terme de Montblanc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2350760